CaixaBank ha establert un repte de 24.000€ en la campanya “Dormir Tranquil” 2023. A la DT Catalunya s’ha establert un repte “aspiracional” de 32.000€ i, és clar, des d’aquell moment ningú ens ha tornat a parlar mai més de que REALMENT el repte de CaixaBank és de 24.000€.
Com si totes aquestes xifres es quedessin curtes, fa alguns mesos enrere s’havia establert un repte setmanal de 1.000€ per empleat/da. Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de setmanes que treballem durant l’any, hauríem d’assumir gairebé el doble del repte que ens demana CaixaBank. Des de la UGT ens vam reunir amb directius de la DT Catalunya per queixar-nos i traslladar el malestar de la plantilla i ens van dir que el repte setmanal havia canviat i que actualment es demana 3 vendes de valor de qualsevol producte bancari; però la realitat és que aquest missatge costa molt de que arribi a la base en el nostre dia a dia. Certament, a partir de la nostra reunió, a nivell formal es va corregir la petició de xifres amb €, però s’ha substituït per 3 Mybox setmanals (un dels quals Mybox Jubilació) o fórmules similars. Esperem que amb els nous canvis estructurals a la nostra DT no ens trobem amb nous invents ni en ganes de destacar respecte als predecessors, no podem seguir sent primers a tota costa: la fi no justifica els mitjans.
A part, també fa mesos que tenim una nova eina de pressió: qui no ha assolit la xifra “aspiracional” pot rebre la visita del DAN a la cadira del costat tot un dia sencer per “ajudar-lo” a assolir les vendes imposades, gràcies a la seva inspiració divina. És indiferent que fa dues setmanes destaquessis en Dormir Tranquil, cada setmana es posa el comptador a zero i si no compleixes, pots rebre la trucada del teu DAN i alegrar-te el dia amb la seva visita.
Aquests “acompanyaments” són una pràctica que està generant l’efecte contrari, doncs hi ha gent que se sent atemorida, provoca malestar i desconfiança. A més és una forma molt barroera de desautoritzar l’equip directiu de l’oficina, doncs la presència del DAN en els seus centres els ve a refregar per la cara que ells no són capaços de fer-ho. Ens hem parat a pensar si aquesta tàctica pot ser positiva pel model de vendes o per a l’empleat/da? Sota el pretext d’acompanyar-nos i ajudar-nos, la realitat és que afegeix una pressió extra. Tenir públic en les entrevistes amb els clients NO ens aporta res (confirmat pels empleats i els mateixos clients), això no ens farà millors venedors ni rebatre millor les objeccions dels clients que definitivament no volen el producte, només aporta un missatge de fiscalització i control. Si realment no és una tàctica de pressió cap a l’empleat/da i tenen la intenció real i bondadosa d’acompanyament, que assumeixin ells part de les vendes i nosaltres podrem aprendre del seu “bon saber fer”. Evitem fer sentir als companys com a “vigilats”, evitem fer-los sentir que són uns mals empleats només per no haver assolit el repte de Dormir Tranquil d’una setmana puntual.
Des de UGT els hem demanat que deixin ja d’utilitzar aquestes males praxis sota el paraigües de què és per ajudar, si realment és així, que els DANs es posin a disposició: si algun company/a els necessita que els truqui…i no al revés!! Si voleu ajudar deixeu treballar i establiu reptes comercials assolibles!!
Potser el problema és que algú té massa temps lliure perquè a sobre es dediquen a revisar els nostres planificadors, controlar i verificar les nostres trucades,…de veritat, cal?? On hem d’arribar?? Aquesta plantilla ha demostrat sobradament la seva professionalitat, per liderar cal donar confiança, no seguir fiscalitzant. I si un dia a la DT de Catalunya no anem primers, passarà alguna cosa? Si acabem tercers o vuitens…l’endemà no tornarà a sortir el sol?
CaixaBank s’hauria de plantejar seriosament què vol fer realment amb els seus empleats i els seus clients, perquè a cada nova campanya la bogeria s’apodera dels responsables comercials i val absolutament tot per aconseguir el repte establert. Reiniciar el comptador cada setmana en Dormir Tranquil, sotmet a l’empleat i, de passada a la clientela, a una pressió desmesurada que no ens deixa respirar. D’aquesta manera, CaixaBank es desploma a l’antepenúltim lloc dels bancs preferits pels espanyols a la cinquena edició de premis de HelpMyCash. Una altra “honrosa menció” de moltes que surten últimament, cap a la nostra entitat, que es mereix molt més, però no amb aquestes formes… Ens ho hem de fer mirar. Ja n’hi ha prou!!
I si l’argument és que suportar l’assetjament comercial d’un superior jeràrquic en les nostres visites (com si fóssim criatures que mai han fet aquest tipus de tasques) és pel nostre bé, perquè així vendrem més i cobrarem més en incentius, que siguin conscients que cada cop més entre els empleats hi ha el clamor de que preferim no cobrar aquests incentius si a canvi podem dormir més tranquils!!
